La romanisaziun

Soldas romans, sciacri, funzionars y proi
porta adalerch cotan de novitês tecniches,
economiches y culturales.

Sön les gran strades tles valades prinzipales
se fórmel insediamënc romans y paîsc che ê bele denant dan man, vëgn ingrandis y abelis: te Puster Sebatum (San Laorënz),
tla Val d'Isarch
Porsenù y plü a süd Pons Drusi (Balsan) y
Tridentum (Trënt). La jënt mët bel plan man
da baié le latin vulgar (ô dì : le lingaz dla jënt scëmpla), intënt dal lingaz local.

L'influs roman röia tles valades dles
Dolomites cotan plü plan y te na maniera manco
consecuënta co tles valades prinzipales dles Alpes.

Dô n'ipotesa s'àl svilupé tl tëmp roman y/o
tla pröma pert dl'etè medievala fòra di vedli lüsc/mêsc da paur
de pices aglomeraziuns de fabricac, nominades daimpröma vici, plü tert spo viles.