|
|
 |
|

 |
|
Pitores ambulanc fascegn
Con penel y colores sora i jouves de la Elpes
Al scomenz del XIX secol la calità
de vita de la jent de Fascia va endò per via
de la veres, de la steores massa autes,
de la malaties e di schiec regoes.
Superstizions se spieia tel simbolism e te la
magìa apotropaica de la decorazion fascena.
La facedes de la ceses, la stues, la mobilia
e i erc de duc i dis vegn depenc
con colores vives e na gran varietà
de motives ornamentèi.
|
|
|

|
Na gran pert di omegn pel miorèr sia
condizions de vita con chel che i vadagna
al lont: la decorazion dai colores sgalizenc
vegn aprijieda soraldut ti raions rurèi
de la Europa zentrela.
I pitores fascegn passa fora per la valedes
de la Dolomites
e, sorafora i jouves de la Elpes, i va
envers nord. I laora tel Vorarlberg,
tel Tirol, a Salzburg e te la Baviera del sud,
ma ence te la Stiria e te la Carinzia. Se pel
troèr sia pedies ence te la Svizera e
adertura te l'Ungaria. Cartolines - no da
chièr dessegnedes a man - fesc da
testamonech di lesc arjonc, di contac e de
la esperienzes di pitores. |
|
Ajache i omegn é demez,
la femenes de Fascia cogn se tòr sù, apede
al lurier de cesa e a la cura di bec, ence
i lurieres te ciamp e pra.
|
 |
|

|
 |
|