|
L'industria dla chiena de Gherdëina
Zipladëures, cramri, ferlëigheri
Tl 19ejem secul lascia uni ann milions de
pec de chiena la valeda de Gherdëina.
Popes d'uni sort y mesura, ciavei da sbinghé,
tieres, cramaices y uni sort de autri juesc
mplenësc i marcëi dl'Europa y dl'America.
Sce l ziplé chiena fova tl 18ejem secul
n davani de njonta per i paures se à chësc
èrt tl 19ejem secul svilupà te na vëira
ndustria: tl 1850 lëura te Gherdëina nchin
a 2500 zipladëures, ëiles y ëi. Duta la familia
lëura pea, nchinamei i mëndri muessa judé
fajan de pitli stroc. Di per di, y nia dinrer mesa
la nuet, lëura chisc zipladëures fajan
n grumon de chiena for medema.
|
 |
 |
La for piecia cualità y l crëscer
dla
concurënza te autri paejes europées
porta pro, ntëur l 1900,
al desflurì dla industria dla chiena
de Gherdëina, urienteda belau defin
al'esportazion.
La èrt dl ziplé figures sacres y profanes,
unida su tl 17ejem secul, ie alincontra
mo al didancuei un di rames economics de
majera mpurtanza per la valeda de Gherdëina.
|