Ala fin dl'etè dles dlaciaziuns, por mìlesc y mìlesc d'agn, passa i iagri l'invern tles valades prinzipales. Da d'aisciöda s'abini adöm te grups de slates familiares y va tles regiuns da munt, sura 2000 metri d'altëza. Cun le bun tlima dl tëmp mesan dla pera (9000-4500 dan G.Cr.) vîrel te chisc posc zënza lëgns de plü tiers salvari, y chilò él por la porsona plü saurì da jì a ciacia co jö albàs, tles valades corides da bosch.
Ti posc sconà - dantadöt ti raiuns di jus - fej sö les porsones aciampamënc dlungia  le confin dl bosch da inlaôta, sot les sporjënzes  de de gran crëpes. N valgönes de chëstes assostes fates de rames y dasces vëgn  adorades por tröc secui alalungia. Ti raiuns da ciacia plü alalt él i iagri che s'arjigna ma posc scëmpli de palsa y d'apaissa.

N insediamënt fortifiché dl tëmp dl brom 1600-1250 dan G.Cr.
L'insediamënt dl tëmp dl brom dlungia le lüch (le mêsc) de Sotciastel é söinsom a n col alt, a nord dl paîsc de Badia y dlungia le vedl tru de coliamënt danter la Bassa y l'Alta Valada. Por i abitanc ô chësc post dì defenüda y tl medem tëmp ince control sura n tru comerzial dles Dolomites.
Chësc pice insediamënt de paurs vir so miù tëmp danter le 1600 y le 1400 dan G.Cr. Te chësc tëmp intensifichëia les porsones dles valades alpines l'agricoltöra y le sfrutamënt dles mineores, les valades dles Dolomites va ite tres deplü te relaziuns comerziales suraregionales. Le barat cultural cun les regiuns vijines crësc. An ne sa nia, ci gaujes che à spo portè ala decadënza y al arbandonamënt dl insediamënt.

Cô viô pa la popolaziun retica te nostes valades tratan i ultims secui dan Gejù Crist, tratan l'etè dl fer?
Escavaziuns nes fej conësce na cultura da paur che cheriâ posc de cult sön les pizes dles munts y adorâ n alfabet che à sües raîsc tla cultura etrusca.
Cina al dedaincö él le documënt scrit plü vedl dles valades ladines: la stela de pera cun na scrita é gnüda ciafada a n'altëza de 2100, sön la Mont de Pore danter Andrac y Col de Santa Lizia. An n'é nia ciamò de öna na minunga sön l'interpretaziun dla scrita de chësc repert isolé.

Soldas romans, sciacri, funzionars y proi porta adalerch cotan de novitês tecniches, economiches y culturales. Sön les gran strades tles valades prinzipales
se fórmel insediamënc romans y paîsc che ê bele denant dan man, vëgn ingrandis y abelis: te Puster Sebatum (San Laorënz), tla Val d'Isarch Porsenù y plü a süd Pons Drusi (Balsan) y Tridentum (Trënt). La jënt mët bel plan man da baié le latin vulgar (ô dì: le lingaz dla jënt scëmpla), intënt dal lingaz local. L'influs roman röia tles valades dles Dolomites cotan plü plan y te na maniera manco consecuënta co tles valades prinzipales dles Alpes. Dô n'ipotesa s'àl svilupé tl tëmp roman y/o tla pröma pert dl'etè medievala fòra di vedli lüsc/mêsc da paur de pices aglomeraziuns de fabricac, nominades daimpröma vici, plü tert spo viles.

Incër San Martin à n valgügn fac particolars condüt l'archeologìa dla contrada söles pedies dl sistem de mosoraziun roman dla Quadra. Les lignes paraleles di vedli termi y sü raporc cun de vedli trus nes lascia reconësce n sistem de mosoraziun fat de cuadrac cun destanzes danter na ligna de termo y l'atra de zirca 240 m. Chësta unité de mosöra gnô adorada tratan le tëmp di romans ti raiuns da munt. Aladô de chësc sistem foss l'incrujada dles lignes prinzipales de mosoraziun (cardo y decumanus) rodunt sön le col de Tor sura San Martin. La tor medievala, che é la pert plü vedla dl ciastel, foss spo gnüda fata sö tl 13ejim secul te chësc punt marchënt. É chësc döt ma na coinzidënza o él le mantignimënt de na tradiziun vedla plü secui? Ince tl daugnì se darà jö inrescidescun chësc argomënt interessant.