L'artejanat

L'artejanat artistich tla Ladinia - Dales valades strëntes fòra por le monn

Impormò incër la fin dl 18ejim secul davagna l'artejanat artistich n'importanza economica particolara por i Ladins. Vigni valada svilupëia na süa produziun carateristica: Ampëz se spezialisëia tla produziun de belijia y souvenirs de filigrana d'arjënt.
Dlungia les scoltöres religioses, nàscel te Gherdëna na gran industria de chiena, che liëia le laûr che vëgn fat a ciasa cun le comerz mondial. Da Fascia pëia ìa, ann por ann, depenjadus por jì tl Tirol y tl Paiern dl süd, olache ai infornësc falzades de ciases, stües y mebli cun sü ornamënc da corù. La Val Badia esporta te döt le Tirol casses cun na decoraziun carateristica.
Tl tëmp danter les döes veres mondiales, a gauja di stlec raporc economics y dla gran presciun dla concorënza, él la produziun dl artejanat artistich che mëss la dè sö. Al dedaincö él ma plü les scoltöres de lëgn, fates dötaurela te Gherdëna, che recorda l'importanza economica dl artejanat artistich da inlaôta tla Ladinia.

L'industria dla chiena de Gherdëina

Zipladëures, cramri, ferlëigheri

Tl 19ejem secul lascia uni ann milions de pec de chiena la valeda de Gherdëina.
Popes d'uni sort y mesura, ciavei da sbinghé, tieres, cramaices y uni sort de autri juesc mplenësc i marcëi dl'Europa y dl'America. Sce l ziplé chiena fova tl 18ejem secul n davani de njonta per i paures se à chësc èrt tl 19ejem secul svilupà te na vëira ndustria: tl 1850 lëura te Gherdëina nchin a 2500 zipladëures, ëiles y ëi. Duta la familia lëura pea, nchinamei i mëndri muessa judé fajan de pitli stroc. Di per di, y nia dinrer mesa la nuet, lëura chisc zipladëures fajan n grumon de chiena for medema.

La for piecia cualità y l crëscer dla concurënza te autri paejes europées porta pro, ntëur l 1900, al desflurì dla industria dla chiena de Gherdëina, urienteda belau defin al'esportazion.

L’ert dl ziplé figures sacres y profanes, unida su tl 17ejem secul, ie alincontra mo al didancuei un di rames economics de majera mpurtanza per la valeda de Gherdëina.

Holzpferde

Pitores ambulanć fascegn

Con penel y colores sora i jouves de la Elpes

Al scomenz del XIX secol la calità de vita de la jent de Fascia va endò per via de la veres, de la steores massa autes, de la malaties e di schiec regoes.
Superstizions se spieia tel simbolism e te la magìa apotropaica de la decorazion fascena. La facedes de la ceses, la stues, la mobilia e i erc de duc i dis vegn depenc con colores vives e na gran varietà de motives ornamentèi.

Na gran pert di omegn pel miorèr sia condizions de vita con chel che i vadagna al lont: la decorazion dai colores sgalizenc vegn aprijieda soraldut ti raions rurèi
de la Europa zentrela. I pitores fascegn passa fora per la valedes de la Dolomites e, sorafora i jouves de la Elpes, i va envers nord. I laora tel Vorarlberg, tel Tirol, a Salzburg e te la Baviera del sud, ma ence te la Stiria e te la Carinzia. Se pel troèr sia pedies ence te la Svizera e adertura te l'Ungaria. Cartolines - no da chièr dessegnedes a man - fesc da testamonech di lesc arjonc, di contac e de la esperienzes di pitores.

Ajache i omegn é demez, la femenes de Fascia cogn se tòr sù, apede al lurier de cesa e a la cura di bec, ence i lurieres te ciamp e pra.

Les casses dla Val Badia

Mistier da tistler sciöche laûr secundar

Les casses dla Val Badia tòl ite n post particolar danter i mebli ladins.
La pert dant dla cassa cun le socl mostra na strotöra architetonica tlera. I ciamps a ôc torogns, i ornamënc traforà y d'ater recorda tradiziuns ornamentales dl Renascimënt. Tla secunda pert dl 18ejim secul röiel laprò sciöche elemënt decoratif nü n intai ornamental plat cun funz a un n corù.

Filagrana de arsento in Anpezo

El scomenzà, el fiorì e ra fin de n'arte

Via par el Setezento, alcuante artejane de Anpezo à copià da chi veneziane ra moda de fei sòies de arsento fates su con fire sotis intorcolade a derza. Del 1874 ra Scora d'Arte bete a sì una botega par inparà a fei ra filagrana. I laóre i vien fòra ogni an pì fine e pì prezise e cosìta nase trope tremui, madaies, pontapete e zoletes. Dapò de ra metà de l'Otozento rua in Anpezo tante sciore, che i proede calche algo da se portà vìa par recordo. Par chesto che ra filagrana anpezana ra deènta un laoro par tropa sente. I fes tremui che i somea in duto i fiore vere, pì che sèe edelbàes, malgretes e ciaei del Signor. Col tenpo no pagàa pì ra speses lourà l'arsento e cosìta s'à fenì ra voia de fei sù algo de noo. Del 1894 i sàra ra Scora de filagrana e negun inventa pì nuia. Epura calchedun va ancora inaànte a in fei sù, fin che ra prima guera ra no fes morì i afare de ra boteghes.