Novités
TAVELLA BARBARA Profil artistich di sis davagnadus dla 3ª Trienala Ladina
Barbara Tavella
nasciüda dl 1972 a La Val. Ara vir a La Ila.
1986-1991 Scora d’ert a Urtijëi, Gherdëna
1991-1995 Academia d’Ert “Brera”, Milan
Cerna dles mostres plü importantes:
2009 “Immaginario su tela“ ZonaK – Milan
2006 Fotokunst aus Südtirol tl Parlamënt a Viena
2005 Galerie Prisma, Balsan (Mostra individuala)
“Wenn sie hier ist, möchte sie dort sein”, Vetrine Kunstraum Cafè Mitterhofer, Sanćiana
Kunstszene Südtirol Aktuell, Lanserhaus-Eppan
2003 Panorama 03, Balsan
2002 Das absurde Bekannte, Phoenix Art – Sammlung Falkenberg, Hamburg
Gemine muse, Trënt
2001 Kunstmesse, Desproch
2000 Sënta dl Consëi Provinzial, Balsan
Radar, Foto- und Videoarbeiten in Südtirol, Stadtgalerie Bozen
1998 Motive der Stille, St. Pölten, NÖ
Schloss Katzenzungen, Prissian
Galerie Museum, Balsan
Barbara Tavella à metü man so percurs artistich cun le dessëgn informal. Dedô àra adorè dantadöt la fotografia y le video por se ciafè spo indô tla pitöra. Tl zënter dl laûr artistich de Barbara Tavella él la perzeziun sensoriala dl corp feminil en contraposiziun ala figöra dl corp sciöche rapresentaziun dla feminilité. I laûrs de Tavella se caraterisëia tres dër na gran varieté de corusc; le sotfunz se basëia sön motifs y tapeć. Les figöres feminiles ponüdes tl cheder ne mostra degöna unité tl corp, l’artista mët insuralater tòć dl corp cun chedri idealisà bele dà dant fora di mass-media, ara mët insuralater tòć dl corp te posiziuns desvalies, injunta n cheder dl corp sintì sogetivamënter ćiamò cun n ater corp amplié, insciö che ara le radoplëia y le moltiplichëia y mët adöm perts singoles te n corp feminil spachè te de plü tòć.
Les figöres ne dà porchël nia la impresciun de ester autonomes, ares pê ester forestes y süa feminilité vëgn sovënz impormò definida dal guant o da pezes da corusc che mët en relaziun les composiziuns de corusc cun la varieté dl sotfunz. Cun chësta inrescida artistica se ponn Barbara Tavella te na tradiziun cun les artistes tl cheder dl movimënt surealistich, che à bele laurè cun aspeć dla relaziun danter ëra, cheder y corp. Ti laûrs de Barbara Tavella vëgnel alzè fora dassënn le conzet dl lingaz dl corp. Le corp feminil é le protagonist dla crisa: le confrunt cun la odlada dl ater, insciö sciöche cun de plü proieć de feminilité, ne conzed nia na vijiun coerënta dl corp feminil idealisé y sbürla l’artista a se confrontè criticamënter cun la funziun de so ester ëra tla sozieté, sciöche inće a dubité dles funziuns tradizionales che ti vëgn surandades. (Sabine Gamper)
Barbara Tavella s’interessëia dl collage, ara conësc la ideologia dl teater y tira dant l’argomënt dla framentaziun. La composiziun de perts che pügna é por ëra avisa tan importanta co les ëres y so monn. Ëres ponüdes vëgn dant gonot ti laûrs de Tavella, ares é espresciun dla passivité fisica y ćiamò deplü de chëra spirituala. Tla pitöra éra afascinada dal presënt dagnora dan man. “Sce i destödi indere mi computer, Tavella laôra inće cun animaziuns video, spo s’un é döt cant. Chësc me destürba“ sotliniëiera. Ma indiretamënter y zënza orëi é sü chedri datrai inće autobiografics. Le surealism y le dadaism l’à influenzada. En cunt dl lian cun süa inćiasa dîjera: “Sce i sun chilò ôi ester dailò”. Al respidlëia le sentimënt de Tavella de s’un stè ert che rapresentëia tl medem momënt inće la imposcibilité de ester invalgó d’ater. Tavella sënt la manćianza de comunicaziun, la jënt ne se capësc nia (plü). L’artista ti salta do a öt al ideal de portignënza.
Les operes de Barbara Tavella
by Adam Budak
Cun les operes de Barbara Tavella (1972) va inant l’osservadù dla mostra MIRRORED STORIES cun so iade fora por le monn fantastich de Alice. L’individuum feminil é chilò tl zënter dl interès dl’artista tl portrait dla fragilité y dla vulnerabilité dl corp uman y dla psica umana. I dessëgns y i acuarei de Tavella (datrai inće adöm cun fotografies, video, sonns/musiga) inresc do contrades fisiches dla feminilité tres rapresentaziuns teatrales dl corp feminil framentè, che vëgn descrit o sciöche n costüm (da corusc) de n model sozial o sciöche n cheder ornamental, che vëgn metü dlungia rapresentaziuns ideales dl corp feminil proponüdes dai media. L’artista adora le lingaz dles formes dl collage y fej referimënt ala arpejun dl surealism y dl dadaism, canche ara mët adöm sües figöres feminiles (al po ester che al sides portraits dl’artista instëssa) sciöche ibrig de porsona y de tier, o sciöche figöres grotesches de grand-guignol fora de n monn dl carlascè. Le monn de Tavella é n monn fantastich de fantasmagories feminiles, te chël che i corps splaià y desfigurà rapresentëia te granfs y movimënć isterics na espresciun radicala dla retrata psichica y dla füga te monns interiurs che dà segurëza emozionala y confort. Y indô sunse chilò sön la paladina dla condiziun umana, amesa popes y marionëtes rotes – vitimes de na violënza y de na maladoranza nia definides plü avisa, tla meja de femmes fatales mascherades y eroines de varietés locai, che rapresentëia so repertore tipich dla portignënza y dla alienaziun, te n ater spidl dla sozieté contemporana fata jö tl momënt zite de süa decadënza personala.