Novités

CLAUS VITTUR Profil artistich di sis davagnadus dla 3ª Trienala Ladina

Claus Vittur
Claus Vittur

Claus Vittur

 

nasciü dl 1967 a Bornech, al vir a La Ila.

1981-1986 Scora d’ert “Cademia” a Urtijëi, Gherdëna

1988-1992 Academia d’Ert “Brera“, Milan

 

 

 

 

 

Cerna dles mostres plü importantes:

 

2005 Ragenhaus Bornech (Südtirol)

2007 Museum dla Zité de Tlüses (Südtirol)

2007 Galleria Lietti – Como

2008 Campus Point – Lecco

2009 ZonaK – Milan

2010 Analogie – Chiesa S. Pietro in Atrio – Como

 

Claus Vittur dessëgna y depënj jö de retrać y motifs bele dan man, mo al ti va do a n tru daldöt personal y puzenëia le cheder da döt ći che é demassa. Süa ert n’é nia na reproduziun un a un de motifs, mo n prozès, che cheriëia n oget nü che madorësc y chilò se müdel y se svilupëiel sön tru la grandëza, le raport de löm, les formes y i contignüs. Vittur desdrüj sü chedri por i implì spo de na tenjiun döta süa. Fora de chisc vëgnel spo n chît perfet. La contrada reala ne ti interessëia nia a Vittur, mo an descür sambëgn pro d’ël n gran incherscimun do la daurida dla natöra, dada dal mer, da sperses amples y da de gran planöres.  N valgügn motifs pê te n pröm momënt scëmpli y banai, mo sce an ti ćiara avisa devënti tres plü complesc. Inće le cheder che pê tl pröm nia avisa y turgher vëgn tres plü prezis sce an l’analisëia avisa. Le contrast crësc ti laûrs de Vittur y ti dà da ponsè a chi che ti ćiara. Dainré incùnton ti motifs de Vittur porsones, gonot vëgnel inće eliminé düć i atri ogeć. La pitöra de Vittur é caraterisada dal chît y dal öt, da contrades bludres y malinconiches, che ti trasmët al osservadù sensaziuns desperades de eternité y surité esistenziala. (Simone Frangi)

 

A Claus Vittur ne ti sal nia bel da baié de sü laûrs. Al i adora da comuniché y prô de capì olache le tru ô le condüje. Sües operes le dëida ciafè so tru artistich, mo inće esistenzial. I ogeć ne n’é te sü chedri mai al pröm post, dër important é l’öt por ël. Lercs frëides, bludres dominëia sü laûrs y la löm determinëia la scena. I motifs, che ispirëia sü chedri, vëgn da archifs virtuai, al é motifs universai. Vittur va le tru dla semplizité y dla normalité y se tralascia deplëgn sön sü sënsc y sentimënć. Chësc tru ne le condüj indere nia te n post sigü, inće le tëmp resta indefinì. Le ćiarü fej ia la odlada sön l’orizont y les stighes condüj dagnora söpert: al é la metafora dla vita. Sü chedri trasmët malinconia y incherscimun do l’assolut, ai ne s’insëgna nia veritês, mo s’implësc plütosc de domandes. Vittur ti sciampa a süa storia personala y pëia ia te na dimenjiun universala, te chëra che vignun de nos svilupëia aspeć desvalis, individuai. (Angela Madesani)

 

Les operes de Claus Vittur

by Adam Bludak

N chît afascinant implësc i interiurs y les contrades öć dles pitöres ascetiches de Claus Vittur (1967). Le sentimënt predominënt dl arbandonn cheriëia na malinconia che recorda dassënn la tradiziun dla pitöra tert-romantica, che chëstes pitöres pê descrì cun na dediziun y na fedelté bëgn mai ćiamò stades denant. Chëstes operes, depëntes jö da fotografies mostra posć abinà fora dl tëmp, scenars idealisà che podess ester chi de na originarieté tan co biblica, contrades inozëntes y sublimes, fantastiches y archetipiches, mo tl medemo tëmp inće posć confusc y precars de dramesc y tenjiuns psichiches nia conesciüs, bel impunt anunzies avisa tan strömies co poetiches dla apocalissa che s’arvijinëia, che aspeta iadô le proscimo ćiantun tles ćiamenes busiëntes dl monn real. L’incherscimun pê chilò ester le tema prinzipal dla poetica dla lerch de Vittur: ai descëda le recort (idiliach) de n tëmp da mituns, les lercs ötes cun parëis bludri, cun vidri y üsc mec daverć che cheriëia n jüch de löm y ambria; abità normalmënter da mejes de porsones anonimes, les nia-lercs sciöche i porti, les stighes, i salfs d’aspeta, mo chilò tan arbandonà, sta pro les pitöres de Vittur sciöche metafores imprescionëntes por situaziuns dl’alienaziun y topoi de identitês sferiades fora. La löm é la sóra presënza, deperpo che la porsona vëgn eliminada, sburlada sön na pert, nia plü tl zënter dl interès, neghè, poester afonè te na meditaziun sota y sorënta. Inće tles contrades davertes y amples caraterisades da sëmenes misterioses y spësses de vegetaziun, curides da n filter vërt sensual y vi él ma löm, na presënza prësc spirituala, la pedia mistica dl assolut, che ti va do ala spersa slominënta de n spidl, n ater tru d’evajiun por n’anima te na condiziun de tenjiun esistenziala esagerada