Novités

Tofles enigmatiches dl Museum Ladin Ciastel de Tor te na mostra y pra n cunvëni internaziunel

N cunvëni internaziunel ie unì fat a Cavriana tla provinzia de Mantova danter i 16 – 18 de setëmber 2010 cun na particolarità mpurtanta per l’archeologia: per l prim iede se à abinà i majeri esperc de archeologia per rujené sun la “tofles enigmatiches”, tofles de mauta che ie unides abinedes te passa 10 stati desferënc d’Europa.

Öna dles tofles misterioses de Sotciastel
Öna dles tofles misterioses de Sotciastel

 

Passa 300 de chësta tofles ie cunesciudes, ma sun la funzion che chëstes ëssa pudù avëi ne sàn tan che nia, daviadechël ieles numinedes enigmatiches. Pra l cunvëni iel stat ntëur a 30 reladëures da duta Europa che à purtà dant l contest te chël che la tofles ie unides abinedes: nsci iel unì adalerch studiëusc y archeologs dala  Talia, Franzia, Austria, Germania. Croazia, Slovenia, Cechia, Slovacchia, Bulgaria y Romania. Per cie che reverda la giavedes archeologiches ie la Talia dl Nord cun l raion dl Lech de Garda, (Bande di Cavriana, Castellaro Lagusello, Desenzano y Lonato) y l Lech de Ledro,  Gavardo, Lech Lucone a Polpenazze che demostra la cunzentrazion plu auta d’Europa de tofles enigmatiches abinedes. Nteressant ie l fat che chësta tofles vën ora de cuntesc’ archeologics che vën datei, aldò de criters scientifics, al Tëmp dl Bront Antich y Mesan, chël uel dì ntëur a 2100– 1400 dan Gejù Crist.

Tofles enigmatiche iel nce unides abinedes te nosta provinzia y plu avisa 2 tofles tl sit archeologich de Albanbühel dlongia S. André, 1 na na tofla tl sit Nössing dlongia Persenon y bën 4 tl sit de Sotciastel a S. Linert tla Val Badia. Chisc sic fova duc canc nsediamënc fortifichei y per cie che reverda Sotciastel iel da junté leprò che i abitanc de chësc post se à lascià ju ntëur ala fin dl Tëmp dl Bront Antich y ntan l Tëmp dl Bront Mesan ( 1600 – 1250 dan Geju Crist, coche l vën nce spiegà apuntin tla sala dedicheda a sit tl Museum Ladin a San Martin).    

La carateritiches morfologiches dla tofles abinedes ie feter dlonch la medemes, nce sce i singui sic ie a cënc de chilometri de destanza l’un da l’auter. L material te feter duc i caji ie la mauta cun vel ejëmpl de piera. La dimensions de chisc obiec ie plutosc pitles cun ca. 10 cm de autëza y 5 cm de larghëza. Chësta tofles ie caraterisedes da sënies particuleres ma l vën adurvei feter for i medemi te cumbinazions desferëntes. Propi sun chisc sënies ie stac i studiesc a se fistidië dassënn per purvé a capì ciun che ëssa pudù vester si sinificat o per cie che i ie unì realisei. Trueps esperc ie dla minonga che l se trata de “pitograms” cun povester la funzion de trasmëter, a chiche fova a cunescënza de chësc codesc, na situazion, n pensier o na esigënza. Dal mumënt che l se trata de ipoteses iel sautà ora mo truepa minonghes: elemënc per la comunicazion o propiziazion culturela, elemënc adurvei per marciadé o apusté materies primes y nsci inant.

Per l’ucajion ie nce unida metuda a jì na mostra che à abinà adum ca. 100 tofles sun passa 300 che ie cunesciudes nchin sën tl Europa. Tla 36 vetrines iel nce n pert metui ora materiai che ti dà n contest ala tofles, chël uel dì obiec che ie unì abinei ntan la giavedes archeologiches adum ala tofles enigmatiches.

Danter i 35 museums che à metù a disposizion l material per la mostra iel nce l Museum Ladin Ciastel de Tor de San Martin. L Museum Ladin à mprestà  duta la cater tofles che de regula ie metudes ora ti salamënc dl museum a San Martin, ma nia mé: te chësc contest vëniel laurà inant nce pra la nrescides scientifiches se nuzian di mesums tecnologics plu moderns che ie aldidancuei y che pudëssa judé a paradlé la desferënta tofles. Defati uniral fat na scansion 3D di pec a na moda che tres na software fata aposta per dut l proiet “Enigma” sibe mesum museré ju avisa l pez, ma dantaldut i sënies che uni singul pez à. Cun chisc aparac iel puscibl capì sce i sënies che ie unì fac sun n sit archeologich ie i medemi de chëi adurvei te d’autri ejëmpli, l ie donca mesum museré ju avisa tan sot che n sëni ie y, metan l resultat de doi scansions un sëura l’auter, de capì sce l ie unì adurvà l medemo mëudl o nia.

I studi de preparazion per l proiet à bele scumencià tl 2006 sun iniziativa dl diretëur dl Museum de Cavriana dut. Adalberto Piccoli. Piccoli ova bele scumencià a studië do sun la tofles tl 1976 y à laurà adum al dut. Alessandro Zanini dl Istitut talian de Preistoria y Protostoria de Firenze. Chisc doi studieusc à nce fat n “corpus” cumplet de duta la tofles enigmatiches che n à abinà nchin sën (bën 334), chël uel dì che l ie unì fat na sorta de catalogh ulache l ie unides nutedes su duta chësta tofles y danter chëstes iel sambën nce da udëi la tofles che ie dl Museum Ladin.

 La mostra che ie mo da udëi a Cavriana (Mantova) nchin ai 10 de dezëmber 2010 unirà fata nce a Manching tl Kelten Römer Museum da fauré nchin a lugio dl 2011. I respunsabli de chësc ultim museum se à bele sën cruzià de dumandé dò al Museum Ladin per l mprest dla tofles de Sotciastel.

Per nrescì velch deplù sun chisc pec archeologics tan particuleres y misteriëusc, o per avëi na vijion sun duta la tofles de chëles che n ie nchin sën a cunescënza, possen nce cialé l sit: www.tavoletteenigmatiche.it