Novités

20.11.2013 Scincunda de 2800 chertes cun motivs dla cin valedes ladines dla Dolomites

Cherta dl 1897
Cherta dl 1897

Cun gran sodisfazion à l Museum Ladin pudù pië do nstadì na gran culezion de chertes de Carlo Pescollderungg.

Nstadì se à presentà te ufize dl diretëur dl Museum Ladin n culezionist: la se trata de Carlo Pescollderungg, da La Ila. Si intenzion fova propi chëla de ti pité debant al museum bën 9 albums de chertes. Chësc patrimone ie sambën unì pià do cun sedefazion da pert de nëus respunsabli dla istituzion. De ndut à Pescollderungg abinà adum avisa 2826 chertes de duta la cin valedes ladines dla Dolomites, di jëufes ntëur al Sela, de hotiei storics de nosta valedes y de uties da mont. La plu vedla cherta ie dl 1897 de Cortina d’Ampëz, ma l ne n’ie nce trueps d’autres dla fin dl 18 cënt y truepes de dan la Gran Viera. Pescollderungg à scumecià a culezioné ti ani ’80 y te passa 30 ani iel unì adum na gran cumpiëda de chertes che testimunieia coche nosc raions cialova ora ti tëmps canche l univa i prim turisc‘ y coche la cuntreda ie pona da iede a iede mudeda.

L Museum Ladin rengrazia de cuer l senieur Pescollderung per la dunazion, de vester stat tan de bon cuer y per la crëta che l’à tl Museum Ladin coche istituzion. La culezion de Pescollderung unirà trateda coche culezion stluta y uni iede che vel cherta vën metuda ora, adurveda o publicheda, unirala acumpanieda dal inuem dl culezionist.

L Museum Ladin tòl l’ucajion per nvie la populazion a dé ju tl Museum Ladin de vedli documënc che ie ti sotëc o ti ciuleies dan che i venie desdrui, ruvinei o smachei. Nce sce chisc ne n’à nia n gran valor econimich, ai dessegur n gran valor storich y l fossa da muië sce chisc jissa perdui.