Geologia

Les Dolomites

Formaziun y scoverta

Metü man àra cun n tòch de pera. Sön n iade tres la Val dl Isarch ciafa le naturalist franzesc Déodat de Dolomieu l'ann 1789 n mineral de cialc cun carateristiches chimiches nia ciamò conesciüdes. Al mineral ti vëgnel spo dè l'inom de chël che l'à ciafè: Dolomit. Mineralogs y geologs da döt le monn ti va dô ales pedies de Dolomieu. Ai stüdia i crëps, ric de corëc y che é sciöche n liber ilustré sura la storia dla tera, y ti dà spo l'inom de "Dolomites".

Corëć

Indicadus dl'etè dla tera

Les Dolomites ascogn n tesur geologich enorm: resc petrificà de tiers y plantes, che à vit te n gran mer originar dan cënc de miliuns d'agn, plantes y tiers che é morc y spo arsis söl funz dl mer. Te tröc miliuns d'agn à sü resc petrificà -  i corëc - formè de gran stratificaziuns  de cënc de metri. Na gran pert dles Dolomites é fata de chëstes sedimentaziuns dla vita da plüdadî.
Tratan miliuns d'agn à les forzes straordinares dla natöra alzè sö le funz dl mer: porchël ciàfon cinamai söles pizes plü altes de nüsc crëps i resc de tiers dl mer. I sedimënc di crëps dolomitics ti assomëia a n'ora prezisa dla storia dla tera. Vigni meter dà informaziuns sura i vari de svilup dla vita tl mer y söla tera, sura i mudamënc dl tlima, sciöche ince sura i prozesc geologics antergnüs tartan les epoches geologiches desvalies.