Novités

Inaguraziun dl'esposiziun DESIGN EN LIBERTÉ - ADALBERT TOLPEIT

Ai 24/04/2009 dales 18.00

Adalbert Tolpeit
Adalbert Tolpeit

DESIGN EN LIBERTÉ - ADALBERT TOLPEIT TL MUSEUM LADIN

Le Museum Ladin Ciastel de Tor, co à endô metü man söa ativité sajonala da d'isté con le mens d'aurì, met a jì na mostra personala de Adalbert Tolpeit dal titul “Design en liberté”. Por descrì cösta ert particolara, podessan to ca en zitat dal conesciü artist norvegeje, Edvard Munch, co dijea belo dan'da otant'agn: “Tres mia ert ài porvè da me stlarì la vita y so significat...i à dagnora ponsè y sintì che mia ert podô daidé d’atri …”.

I laûrs de Adalbert Tolpeit è concrec, da brancé ete, mo dandadöt da anüzé. Ti jenn pormez te na forma filosofica, cheriëiel artefac originai, adorenn con maestria deplü tecniches y materiai desvalîs, dal lëgn, al fer cina al ram. Insciö ciafa forma mëses, scagns, löms y fontanes, y microscoltöres sciöche rocins, bracialeć, fibles y insciö inant; da fa chisc laûrs tolel toć de lëgn co è damprò al gni desgorc o sciürês demez y i combinëia con d'ater lëgn, con le ram o con le fer batü, sce al se trata de ogeć d’aredamënt.

Ensciö ti da Adalbert Tolpeit na vita nea a ci co ea pordert roé ala fin de söa esistenza. Mo la cernüda ne sozed nia por cajo: l artist chir tl lëgn na storia, n’esperiënza che sides bona da ti ispiré l’oget da inventè danü y scona insciö inće en pü’ l’ambiënt dal consumism caotich y dal sotissura de refodam.

La storica dal'ert Danila Serafini scrì che: “Por Adalbert Tolpeit ne n’é l’ornamënt dessigü nia na spaterlada de forza, daldötnenia, süa estetica decorativa é le motif prinzipal y le miol de ći ch’al costruësc. Al se tol a dì che al ne n’é nia na forma plü bela y perfeta de chëra di ciüfs, y porchël surantôlel les formes dala natöra canche al proietëia chaises longues dër modernes o löms dër demorvëia, olache la scemplité dla forma a ćiampana ti fej da cuntrapëis ai cunć de statica elaborà por les posiziuns desvalies dl oget.”

I esponac de Adalbert Tolpeit è unicac, toc fac ma önn en iade, dalunc dai modei por la produziun industriala de seria, mo con la combinaziun danter le bel y le ütl è l'artist bun da trasmeter ince na vijiun nea dles cosses, co ciafa ennater valur, y cösc tal contest abitatif y te chel dla parüda personala o belijia.

La daurida ofiziala dla mostra gnarà tegnida en vëndres, 24 d'aurì, dales 6 da sera, ala prejënza dal Assessur ala cultura ladina Florian Mussner, dal presidënt dai museums de Südtirol Bruno Hosp y dal vizepresidënt dai museums de Südtirol Heinrich Huber. L'abelimont musical sarà de Max Castlunger, dertant che la storica dal'ert Danila Serafini menarà tres la “vernisaja” dla mostra, co romagnarà daverta cina ai 14 de jügn, dal mertesc ala sabeda, dales 10.00 ales 18.00 y la domënia, dales 14.00 ales 18.00. Lönesc slüt.